Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:

Ja que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar? 

Més recent és l'ús d'aquesta locució en les causals posposades que aporten informació nova i justifiquen el contingut de tota l'oració principal, equivalent a 'perquè'. Per exemple:

Es va amoïnar molt de no trobar-te a casa a aquella hora, ja que no s'ho esperava.

Cal tenir en compte, però, que a diferència de la conjunció perquè, que pot introduir complements al predicat i oracionals, la construcció ja que no pot funcionar com a complement del predicat i, per tant, no pot modificar-lo. Per exemple:

No surt perquè plou. (i no ...ja que plou)